Hi havia una vegada una nena que es deia Jessica a qui li feia por l'aigua.
Un matí d'estiu, la Jessica jugava amb la seua germana i els seus cosins a la piscina. En un cert moment, els altres nens es van arrenglerar a la vora i es van preparar per saltar agafats de la mà.
La mare de la Jessica mirava per la finestra vigilant que la seua filla estigués bé. S'esperava que la Jessica s'apartés, però es va sorprendre quan va veure que la seva filla saltava a la piscina amb els altres. "A la una, a les dues...i a les tres". Xof! Tots els nens van caure a l'aigua, cridant i rient.
Des d'aquell dia, la Jessica es va enamorar de l'aigua. Es va fer d'un club de vela i va decidir navegar en solitari per tot el món sense parar. Va pintar el seu veler de color rosa i el va batejar <<La dama rosa de l'Ella>>.
Va omplir el veler de bistecs i pastissos de carn, patates, llaunes i més llaunes de mongetes, 150 ampolles de llet i molta aigua, i va salpar del port de Sydney. Només tenia setze anys.
Tota sola, la Jessica va navegar. Va afrontar onades altes com un gratacel, es va despertar amb les més belles sortides de sol, va veure balenes blaves i va observar estrelles fugaces des del seu vaixell.
Set mesos després va tornar a Sydney. La van rebre milers de persones. Van desplegar una catifa rosa especial per a ella, com el seu veler!
"No pots canviar les condicions, només la manera d'afrontar-les".- Jessica Watson.
Comments