Yoko Ono

Hi havia una vegada una nena que es deia Yoko que va nàixer el 18 de febrer de 1933 i

que vivia en una casa preciosa a Tòquio. Quan va esclatar la guerra, casa seva va ser bombardejada. La Yoko i la seva família van fugir per salvar la vida. De sobte, ella i el seu germà no tenien joguines, ni llits, ni berenar, ni roba. Havien de demanar caritat per poder menjar. Altres nens se'n reien perquè abans eren rics i ara eren els més pobres entre els pobres.

Quan va ser gran, la Yoko es va fer artista de "performance". El seu art no es contemplava i prou, s'hi participava. La Yoko, per exemple, demanava al públic que li tallés la roba quan encara la portava posada.

Un dia, un music que es deia John Lennon va anar a veure una exposició de la Yoko. Li va agradar molt el seu art i se'n va fer admirador.

En John i la Yoko es van escriure cartes i es van acabar enamorant bojament. Van enregistrar cançons junts, van fer projectes de fotografia i, fins I tot, pel.lícules.

En aquella época, els Estats Units estaven en guerra amb el Vietnam. La Yoko sabia el mal que podía fer la guerra i volia contribuir al moviment per la pau. Molts activistes feien "assegudes", però la Yoko volia fer una cosa diferent. En lloc de seure, en John i la Yoko van fer una "enllitada", que va consistir a estar-se al llit una setmana envoltats de càmeres de televisió i periodistes.

Fins I tot van enregistrar una cançó per conensar el senzill però potent missatge: "Give peace a chance" (Donem una oportunitat a la pau).