Matilde Montoya (4 de març de 1859- 26 de gener de 1939)
Hi havia una velada a Mèxic una dona que es deia Soledad que tenia una filla que es deia Matilde. La Soledad es va adonar de seguida que la seva filla era excepcionalment intel.ligent. Amb quatre anys ja sabia llegir i escribir, i amb onze estava a punt per entrar a l'institut.
Quan va fer setze anys, la Matilde es va posar a estudiar per ser metgessa.
Quan va entrar a la Facultat Nacional de Medicina, era l'única noia estudiant. Molta gent li va dir que una dona no podia ser metge, pero ella tenia la seva mare i molts amics que li feien costat.
Al final del primer curs, la universitat la va voler expulsar.
La Matilde va escriure una carta al president de Mèxic demanant-li ajuda. Ell va demanar a la universitat que no fossin tan injustos amb ella. La noia va poder acabar el curs, però llavors la universitat li va impedir presentar-se a l'examen final.
Va tornar a escriure al president i ell va tornar a intervenir-hi. Aquesta vegada, va aprovar una llei que permetia que les dones estudiessin medicina i fossin metgesses.
El mateix president va anar a la universitat a veure com feia l'examen final. Va ser un moment històric.
L'endemà, els diaris de tot el país van celebrar la història de "la señorita Matilde Montoya", la primera metgessa de Mèxic.
Frida Kahlo (6 de juliol de 1907-13 de juliol de 1954)
Hi havia una vegada, en una casa blava lluminosa de prop de Ciutat de Mèxic, una nena que es deia Frida. De gran seria una de les pintores més famoses del segle XX, però de fet amb prou feines va créixer.
Quan tenia sis anys, va estar a punt de morir de pòlio. La malaltia la va deixar amb una coixesa permanent, però no li va impedir jugar, nadar i barallar-se com qualsevol altra criatura.
Però qua tenia divuit anys va patir un accident terrible amb un autobús. Va tornar a estar a punt de morir i de nou es va passar molts mesos al llit. La seva mare li va fer un cavallet especial perquè pogués pintar estirada, perquè, per sobre de tot, a la Frida li agradava pintar.
De seguida que va poder caminar, va andar a veure l'artista més famós de Mèxic, Diego Rivera.
- El que pinto és bo?- va preguntar-li. Els seus quadres eren impressionants: atrevits, lluminosos i preciosos.
Rivera es va enamorar dels seus quadres i també es va enamorar de la Frida.
En Diego i la Frida es van casar. Ell era un home gros que portava sempre un gran barret tou. Ella es veia petita al seu costat. La gent els anomenava "l'elefant i el colom".
La Frida va pintar centenars d'autoretrats bellísims al llarg de la seva vida, sovint envoltada dels animals i ocells que tenia. La seva casa blava lluminosa s'ha conservat tal com la va deixar, plena de color, d'alegria i de flors.
Comments